 |
| Tarda de Suburbi, 1980. Un clar exemple de l'univers de Ramon Calsina. |
En el moment d’inaugurar la nostra secció d’art, convençuts
que serà reeixida, representa certament emocionant i solemne fer-ho amb Ramon
Calsina.
Si és veritat que comptem amb diversos representants en arts
plàstiques, podem afirmar que Calsina és el pintor del Poblenou, així, en singular i forma categòrica. Anant més enllà també podem dir que és el referent inspirador indiscutible i el padrí de l’art al barri.
Ramon Calsina va néixer l’any 1901 en el si d’una família de
flequers del carrer Castanys, davant del mercat de la Unió. De nen, i quan
no ajudava la família, ja mostrava aptituds en el dibuix, i un amic d’aquesta els va
convèncer perquè estudies art. Un jove Calsina va ingressar a l’Escola
Llotja on fou alumne de Francesc Labarta i Felix Mestres. Tot compaginant
il·lustració satírica i encàrrecs publicitaris, va participar en concursos i va
obtenir algunes beques que li varen permetre recórrer Espanya i diverses
ciutats europees on va conèixer els moviments artístics del moment. Com
d’altres artistes va intentar la seva pròpia aventura a Paris sense gaire èxit.
A Barcelona començà a exposar amb constància i a sorprendre la crítica del
moment. Pintor, il·lustrador, aquarel·lista, cartellista,
vitraller... feia un art inclassificable.
Ramon Calsina reunia unes qualitats tècniques excepcionals,
com el excel·lent dibuix figuratiu, el domini de la llum i la penombra,
i una gran valentia en l’elecció i la composició cromàtica, però tot i això, mai no fou especialment comprès ni acceptat per l’elit. Potser va ser perquè sempre es
va mantenir fidel al seu estil i a la seva temàtica, íntimament
relacionada amb el seu univers i de retruc amb el barri del Poblenou.
La seva obra està impregnada de tot allò que va mamar d’infantesa,
i això li confereix cert aire nostàlgic. De forma onírica a les seves
composicions apareixen quasi obsessivament una sèrie d’elements del record. Una
iconografia calsiniana que s’ha convertit en clàssica:
El gasòmetre, globus, la
Torre de les aigües i estels a l’horitzó. Objectes com llanternes màgiques, garrafes,
olles i pans de tres crostons, emmarcats en cortines roges com si fos un
teatre. També la figura d’un nadó embolcallat, que com tot allò que feia
Calsina, era tot molt rodonet, tot molt inflat.
Ramon Calsina va morir l’any 1992, un any que marcava el Poblenou
i el començava a canviar per sempre. Aquest és el tercer factor que posa
Calsina al centre de tot. Des de l’any u en que va néixer fins el noranta-dos,
Calsina fou testimoni de gairebé tot un segle, i ens atrevim a dir, del naixement,
vida i mort d’un barri.
Podeu trobar més informació sobre Ramon Calsina al número 6 de la revista Icària.
També més informació sobre pintura als números 5, 10, 11 i 16 de la revista Icària.
També més informació sobre pintura als números 5, 10, 11 i 16 de la revista Icària.
