L'Agregació

Capçalera del primer número de la publicació "El Pueblo Martinense" de l'any 1879.

El 20 d’abril del 1897 un Reial Decret consumava l’annexió a Barcelona dels sis municipis que l’envoltaven. Això passava després de moltes pressions del municipi barceloní per la seva necessitat de sòl urbanitzable i ànsies de creixement. Gràcia, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals, passaven a formar part de Barcelona en un procés conegut com l’Agregació. En primera instància va haver-hi certa voluntat de pacte i alguns municipis s’hi van avenir. Sant Martí, que incloïa el barri de Poblenou, fou l’últim a respondre a Barcelona doncs es va engendrar un encès debat entre alguns sectors socials.

El grup d'industrials i comerciants era reticents al que representaria l’annexió, tant en la racionalització urbanística com en el que fà a impostos i contribucions. Aquest nucli antiagregacionista que es va arribar a manifestar l’any 1889, estava liderat pel mateix alcalde del municipi Joan Agustí Carreras. Aquest mateix any va pronunciar un discurs en què es posicionava radicalment en contra de les intencions barcelonines. A l’altra banda hi havia els propietaris de terrenys, seduïts per la revaloració del sòl que els prometia Rius i Taulet.

Els obrers no es van arribar a posicionar del tot i no s’hi avenien a la idea antiagregacionista que promulgava l’empresariat. Probablement veien a venir que d’una manera o d’una altra ells seguirien igual. Efectivament, amb l’agregació Barcelona va acabar sent comprensiva amb els industrials martinencs, però va augmentar els impostos de consum i no va millorar les condicions de treball.
Podeu trobar més informació sobre l'Agregació al dossier del número 2 de la revista Icària.
També més informació sobre Joan Agustí Carreras als números 11 i 17 de la revista Icària.